Pàgina solidària de març

El tancament del cicle de l’aigua, Laura Casas (Enginyeria Sense Fronteres)

 

Quan ens parlen del dret humà a l’aigua la majoria de gent creu que tenint una aixeta i un subministrament d’aigua que ens arriba directament a casa ja n’hi ha prou. No només hem de pensar en aquest dret a l’accés, sinó també en el tipus de gestió si es pública o privada.

construcció biofiltre

Al 2010, l’Assemblea General de les Nacions Unides va reconèixer el dret humà a l’aigua i sanejament, garantint un accés saludable, net i accessible per a tothom. Malauradament, a  El Salvador no existeix la llei general de l’aigua i permet que les grans empreses tinguin via lliure com ara esgotar els aqüífers, no fer ningun tractament a l’aigua contaminada, apropiar-se dels manantials deixant a la població sense accés al servei bàsic de l’aigua,etc. Així doncs no garanteix l’accés a l’aigua potable ni al sanejament a tota població, per ser mes exactes un 91.8% de la població te accés al servei bàsic a nivell urbá i només un  56.7% de la població hi té accés en el sector rural.

 

A diferència del Salvador, Manresa té una gestió pública que funciona molt bé; s’encarrega del subministrament i l’abastament de l’aigua potable i la seva evacuació, sanejament i un posterior tractament de les aigües residuals. Així que ja us podeu imaginar com seria tenir una gestió privada de l’aigua en aquesta ciutat.

 

Un altre factor a tenir en compte es que l’aigua escasseja al país a causa de factors originats per la desforestació o  la contaminació degut al mal ús del recurs i la manca de sanejament. Aquest factor és més acusat a les zones rurals on menys del 5% de les aigües residuals reben un tractament. Es molt important considerar el procés final del cicle de l’aigua, és a dir no només es important potabilitzar aquesta, sinó que un cop se n’hagi fet ús, s’ha de tractar per no contaminar les aigües (tan superficials com subterrànies), com per exemple els rius, de les quals posteriorment en beurem.

En aquest aspecte, l’ajuntament de Manresa ha intervingut en el tancament del cicle de l’aigua finançant una part d’un projecte que consta de la construcció i gestió posterior d’un total de 80 biofiltres a la comunitat rural de La Hacienda de San Alfonso, a la qual hi mancava un sistema de tractament d’aigües residuals. La funció principal dels biofiltres és la neteja de les aigües residuals podent-la reciclar i reutilitzar per al regadiu. Paral·lelament, s’eliminen els basalts i els cultius d’insectes que afecten negativament a la població per la transmissió de malalties como el dengue. Durant l’execució d’aquest sistema de tractament d’aigües residuals la comunitat col·laborarà en les tasques de construcció ajudant al paleta, ja que els habitants d’aquesta població s’encarregaran del seu manteniment. Per tant dins del projecte també inclou capacitacions sobre l’ús del biofiltre al comitè de l’aigua i la Junta directiva (membres de la comunitat rural) per assegurar un bon funcionament d’aquest sistema.

 

Hi ha un total de 48 famílies que es beneficiaran d’aquest projecte que té per objectiu millorar les condicions de vida dels habitants, disminuint la contaminació de l’entorn i del recurs hídric i reduint també les malalties com la diarrea i el dengue.

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: