Pàgina solidària d’abril

La lluita per la terra, l’educació i la transformació social:

l’MST del Brasil un moviment en marxa, 

Rosa Cañadell. Professora. Membre del Comitè de suport al MST, de Barcelona

En un moment com l’actual, amb una crisi que s’acarnissa amb les classes més desfavorides junt amb la incapacitat de donar una resposta contundent que pari aquest atac als drets socials i laborals, parlar d’un moviment social com l’MST és com una alenada d’aire fresc i, encara que les circumstàncies són molt diferents, el seu exemple d’organització, lluita i educació bé podrien ser un focus d’inspiració per a tots aquells i aquelles que caminem indignats i busquem nous camins cap a aquesta societat somiada amb més justícia i menys desigualtat.

El Brasil té 600 milions d’hectàrees de terres cultivables; però amb prou feines el 2% dels propietaris controlen el 48% de la terra. Hi ha latifundis més extensos que Holanda o Bèlgica. 53 milions de brasilers viuen sota el llindar de la pobresa amb una renda mensual inferior a 60 dòlars, i 22 milions estan sota el llindar de la indigència amb una renda diària inferior a un dòlar. Els sense terra s’estimen en uns 15 milions. Són els exclosos del camp en els últims 30 anys a causa de l’extensió dels latifundis, la construcció de rescloses i l’expansió de l’agronegoci dirigit a l’exportació i dominat pel gran capital internacional, que necessita de grans extensions i inversions per produir a gran escala.

En aquest context, l’any 1985 va néixer el Moviment dos Trabalhadores Rurais Sem Terra (MST), que fins avui no ha deixat de créixer ni ha abdicat dels seus principis i s’ha convertit en un referent i un signe d’esperança, tant al Brasil com a tot Amèrica Llatina.

 

MST-foto-SebastiaoSalgado

Sota el lema “Ocupar, Resistir i Produir”, l’MST organitza els camperols que no tenen terra per ocupar zones improductives. Poden arribar a agrupar-se des de 300 famílies fins a 3.000, normalment persones que viuen als barris pobres de les grans ciutats després d’haver estat expulsades del camp. Sortir de la pobresa i tornar a viure del treball al camp és el que empeny aquestes famílies a agrupar-se entorn de l’MST i començar el procés d’ocupació i resistència.

Una vegada decidida la zona, el dia i l’hora, prenen possessió col·lectiva de la terra. El pas següent és defensar-la. De vegades apareixen els pistolers, d’altres l’exèrcit. Els camperols no tenen armes i la seva defensa és la no-violència i l’abandó temporal de la terra en el cas d’expulsió, normalment violenta, per tornar-la a ocupar posteriorment.

Les famílies munten els campaments i comencen un procés a fi de legalitzar l’ocupació. La Constitució brasilera reconeix el dret que les terres improductives siguin “susceptibles de Reforma Agrària”. En aquest marc, l’ocupació és una forma de lluita i de pressió per obligar el Govern a posar en pràctica el mandat constitucional de realitzar la reforma agrària i fer que les terres compleixin amb la seva funció social.

Aquest procés de legalització, a partir d’un gran equip d’advocats del mateix Moviment, pot durar mesos i de vegades fins i tot anys. En el 80 % de casos s’aconsegueix, però hi ha campaments que porten 10 anys esperant que acabi el procés. Durant tot el temps que dura l’ocupació es combinen les accions legals, la negociació i la mobilització: marxes, ocupacions d’edificis públics, etc.

Finalment, una vegada aconseguida la legalització de l’ocupació, la terra passa a ser propietat de l’Estat, que la dóna en usdefruit a les famílies que la van ocupar. Així comença l’assentament, la construcció de les cases i la producció. Les persones que han ocupat la terra planifiquen totes les qüestions que s’hi relacionen, com repartir-la, com treballar-la, on construir els habitatges, l’escola, etc. És un procés democràtic, assembleari i participatiu. La línia política de l’MST és impulsar i desenvolupar la producció de forma col·lectiva, però les decisions corresponen als assentats i assentades.

Una vegada aconseguit aquest objectiu, l’MST continua buscant noves terres per assentar nous camperols i camperoles. Una part de la producció dels ja assentats serveix de suport per a les noves ocupacions i l’experiència d’uns ajuda l’organització dels altres, en un gran cercle de solidaritat que en permet la seva expansió.

Des que va començar, el Moviment no han parat d’ocupar terres, d’organitzar la producció, de construir escoles i de formar nous militants. Ara mateix, uns dos milions de persones viuen i treballen a les terres ocupades i/o legalitzades. Hi ha centenars d’associacions camperoles i cooperatives de producció. A l’abril del 2010 es comptabilitzaven prop de dues mil escoles en els seus campaments i assentaments i per la seva Escola Nacional Florestan Fernandes hi han passat 16.000 joves per formar-s’hi políticament i tècnicament. Mentrestant, unes 60.000 famílies estan acampades tot esperant legalitzar les terres ocupades.

Com han aconseguit tant amb tan poc? Doncs, tres són els puntals bàsics de l’èxit del Moviment: la lluita constant, l’organització com a construcció de nous valors i l’educació com a garantia de continuïtat.

 

Des del Bages contribuïm a la defensa dels Drets Humans a Colòmbia.

Xavi  Cutillas Romero, en representació de l’Assoc. Catalana per la Pau

“Les meves dos filles cada dia han de caminar dues hores per la muntanya per arribar a l’escola. Vostès saben el perillós que és això? Totes les persones que han desaparegut i mai més vam tornar a saber d’elles? Tinc por a enviar-les soles, però vull que vagin a l’escola i estudiïn. El que la nostra comunitat necessita és un transport escolar per als nostres fills.” Així ho explica Isabelina, de la comunitat d’Aguacates, a la Taula per la Vida Digna que ha tingut lloc al municipi de Segovia, a Colòmbia el 23 i 24 de gener d’aquest any.

La Taula per la Vida Digna és un espai de trobada comunitària on els habitants de comunitats camperoles i de diferents barris de Segovia, es troben per proposar alternatives que millorin les condicions de vida a les zones rurals i urbanes. És també un espai de diàleg amb les institucions locals, cridades a donar compliment als acords de pau que s’estan portant a terme gràcies al suport d’institucions com l’Ajuntament de Manresa. La nostra ciutat, a través de la convocatòria de subvencions a projectes de Cooperació, dóna suport al projecte executat per l’Associació Catalana per la Pau (ACP):  “Acompanyament a la construcció de pau i la defensa dels drets humans a la vall del riu Cimitarra”, a Colòmbia.

Gràcies a la solidaritat de la ciutadania de Manresa, la Corporació Jurídica Aces Justícia, el soci local de l’ACP a Colòmbia, està garantint l’assistència legal a deu víctimes de violacions greus als drets humans, com la desaparició forçada i les execucions extrajudicials de familiars. Violacions que, tot i estar en marxa el procés de negociació entre el Govern de Colòmbia i la guerrilla de les FARC-EP, segueixen produint-se amb intensitat a diferents regions del país.

Les comunitats camperoles fa anys que s’han organitzat i han posat en marxa estratègies per defensar el seu dret a la vida, a la terra i al territori. La nostra aposta és donar suport a les seves propostes organitzatives i informar a nivell internacional dels abusos que pateix la societat civil. El projecte inclou un treball des de l’educació popular, mitjançant el qual s’estan formant a 60 líders i lidereses camperoles en temes de protecció, denúncia i defensa dels Drets Humans. A les Taules per la Vida Digna s’aborden temes de salut, educació, economia camperola, infraestructura i garanties de participació ciutadana.

La importància de la cooperació descentralitzada, especialment aquella que es realitza des de municipis com Manresa, permet recolzar iniciatives com aquesta, però els llaços solidaris que uneixen Catalunya i Colòmbia no es limiten a l’ajut econòmic. Des de fa gairebé una dècada, l’ACP impulsa que voluntàries i voluntaris participen en les activitats d’acompanyament internacional a Colòmbia, promogudes per International Action for Peace (IAP). Gràcies a la presència en terreny d’observadors internacionals, es contribueix a fer respectar els Drets Humans i el Dret Internacional Humanitari, a les regions i comunitats rurals afectades pel conflicte armat.

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: