Xerrada sobre la infància al Congo

19/05/2017

Anuncis

Memorial pels conflictes oblidats i la justícia

09/01/2017

cartell_florsirera_gener-copia


Memorial pels Conflictes Oblidats i en favor de la Justícia

27/01/2016

Moltes gràcies a l’alumnat de 4t d’ESO de FEDAC- Dominiques i a l’Imma Perlàcia, en la cloenda del Memorial!

Cancó: Futur de Somnis

Lletra d’Imma Perlàcia

 

 

 


Premi Internacional Catalunya 2015

16/02/2015

El Premi Internacional Catalunya es concedeix anualment a aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans a tot el món.

La VICTOIRE INGABIRE, ha estat presentada al Premi Internacional Catalunya 2015, per  el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i aquesta candidatura necessita el  suport de totes i tots.
Victoire Ingabire Umuhoza és de nacionalitat ruandesa, casada i mare de tres fills. Va viure setze anys a l’exili, als Països Baixos, on va desenvolupar una carrera professional en empreses d’àmbit internacional. Va participar i es va comprometre des dels seus inicis amb un procés de Diàleg Interruandès que s’ha desenvolupat al llarg dels anys. Dona d’un coratge i d’una abnegació extraordinaris, destaca pel seu lideratge i per una generositat poc comú.
El seu compromís polític i ètic,  féu que fos elegida presidenta del partit FDU Inkingi amb l’encàrrec de representar-lo a les eleccions presidencials ruandeses d’agost de 2010. Aleshores, l’abril de 2009, la Sra. Ingabire decideix de posar fi al seu exili i tornar al seu país amb l’esperança d’oferir al poble ruandès una alternativa de governança democràtica i de pau durable.
En arribar a Ruanda el 16 de gener de 2010, va presentar-se davant el Memorial de Kigali i va fer una al·locució demanant el reconeixement del patiment i el dret de memòria de totes les víctimes de crims de genocidi i contra la humanitat, sense distinció ètnica ni de nacionalitat. Això no va plaure el règim de Kigali que va engranar contra ella una espiral d’acusacions falses. Símbol de la lluita no violenta, Victoire Ingabire va ser empresonada el 14 d’octubre de 2010 per haver gosat expressar opinions diferents d’aquelles que sosté el poder establert a Kigali. Després d’un simulacre de procés farcit de nombroses irregularitats i sense garanties jurídiques, va ser injustament condemnada el 13 de desembre de 2013 a quinze anys de presó.

victoire ingabire

Aquest premi seria un suport molt important a la seva lluita per la Pau i la Democràcia. 

Signa ara!

http://www.inshuti.info/wp-content/uploads/Carta-de-suport1.pdf

 

  1.   1. La carta signada s’ha d’enviar per correu postal, ( recomanat ) a la Secretaria del Premi a l’adreça següent:

 

                    Premi Internacional Catalunya 2015
Departament de la Presidència
                    C
. de Sant Honorat, 1-3,
08002 Barcelona

 

  1. Enviar una copia escanejada a l’adreça mail;  pic@gencat.cat amb copia l’adreça;   jpaloul@gencat.cat del Memorial Democràtic.

 

 

 


El conflicte ruandès a la Biblioteca del Casino

21/01/2015

Exposició “Àfrica al cor”. El conflicte ruandès vist per Joaquim Vallmajó”

Del 20 de gener al 12 de febrer, a la Biblioteca del Casino

expo vallmajo

Cartes i fotografies de Quim Vallmajó que donen a conèixer la hecatombre soferta a Rwanda així com els antecedents del conflicte .

Organitza: Consell Municipal de Solidaritat, Inshuti i Ajuntament de Manresa

Amb el suport de : Diputació de Barcelona


Memòria històrica a Àfrica i Catalunya

08/01/2015

Divendres 23 de gener

a les 19,30 a la Casa Flors Sirera

En el 18è assassinat de la cooperant Flors Sirera a Rwanda

Refugiats-Tanzania-Rwanda-REUTERS-Jeremies_ARAIMA20140409_0197_39

 

Memorial pels Conflictes Oblidats i a Favor de la Justícia

Taula rodona a càrrec persones compromeses amb els processos de pau i memòria històrica.

+ Elysée Ndayisaba, President de l’Associació d’Assistència a Víctimes dels Conflictes d’Àfrica, promotor del diàleg interwandès, membre de la Xarxa internacional per a la veritat i reconciliació a Rwanda

 + Jordi Palou, director del Memorial democràtic de la Generalitat de Catalunya i expert mediador en resolució de conflictes i processos de pau

Organitza: Consell Municipal de Solidaritat, Inshuti i l’Ajuntament de Manresa

I a partir del 20 de gener a la biblioteca del Casino

Exposició “Àfrica al Cor. El conflicte ruandès vist per Quim Vallmajó”

Cartes i fotografies de Quim Vallmajó que donen a conèixer la hecatombre soferta a Rwanda així com els antecedents del conflicte .

expo quim vallmajó

Fins el 12 de febrer


Memorial pels conflictes oblidats

05/02/2014

Ahir una trentena de persones es van aplegar a la Casa Flors Sirera per conèixer de de la mà de Jaume Asens, advocat, l’evolució de la querella de l’assassinat de la cooperant manresana Flors Sirera i d’altres missioners i cooperants espanyols a Ruanda.

DSC_0703

Marta Ter, de la Lliga dels Drets dels Pobles, ens va acostar al tant desconegut conflicte del Caucas i ens va donar detalls sobre la controvertida decisió de celebrar uns jocs olímpics d’hivern a Sotxi.

Més informació a http://www.txetxenia.org/

I per saber-ne més: Aquest vespre no us perdeu a les 23.30 al Canal 33 el 60 minuts: “Els jocs de Putin” 

Els Jocs Olímpics d’hivern del 2014 a Sotxi, Rússia, seran els primers que es faran en un complex subtropical. Els jocs més cars de la història trenquen tots els rècords pel que fa a la corrupció i la megalomania. L’administració de Putin té tothom a la seva disposició, des d’oligarques fins a gent corrent que ha de pagar la factura olímpica. Tant els poderosos com els més febles parlen en aquest documental d’investigació, que revela la història oculta darrere dels “jocs de Putin”. El crític amb el govern Garri Kaspàrov diu que la propaganda olímpica de Putin amaga realment un procés accelerat de privatització de la terra a Sotxi. Molts habitants han hagut de donar pas a hotels, pistes de salts d’esquí i un gran port, que posteriorment van ser arrossegats per les tempestes i les esllavissades de terra, ja que la Vila Olímpica es va construir sobre un pantà a la regió més calenta de Rússia. En gran mesura, la història d’aquests Jocs Olímpics perjudicials per al medi ambient amaga una gran malversació de diners. La carretera de 45 quilòmetres que condueix a la Vila Olímpica va ser tan cara que bé podria haver estat pavimentada amb or o caviar negre. El documental entrevista personatges clau, des de l’alcalde de Sotxi i contractistes corruptes fins a senadors i grups de pressió al president del Comitè Olímpic Nacional de Rússia.


%d bloggers like this: